“La mama se’n va a l’Antàrtida”, d’Anna Cabré

Quan vaig a la biblioteca no puc evitar tafanejar la secció de llibres infantils. He de confessar que m’encanten. Em fascinen les seves il·lustracions, el carinyo amb què estan maquetats i la il·lusió que desprenen. El fet d’estar pensats especialment per als infants els fa encara més especials.

Així doncs, tafanejant, va caure a les meves mans “La mama se’n va a l’Antàrtida” (editat per Zahori Books),  un viatge al continent glaçat explicat per als petits de casa. No em vaig poder resistir i me’l vaig endur a casa per llegir-me’l. 

En ell, l’Anna Cabré Albós, explica en primera persona la seva experiència durant tres setmanes en l’expedició “Homeward Bound”, una iniciativa que vol potenciar el paper de les dones en la presa de decisions que afecten al nostre planeta. Durant tot un any, científiques d’arreu del món reben formació en lideratge. El viatge és l’últim episodi del programa, on poden posar en pràctica tot el que han après durant l’any, viure l’excepcional experiència de trepitjar l’Antàrtida i veure en primera persona com el canvi climàtic està afectant aquest paradís gelat. 

“La mama se’n va a l’Antàrtida” pot ser una molt bona eina per apropar conceptes de biologia marina, conservació i medi ambient als infants i a la vegada, animar-los a l’acció. L’autora ha sapigut transmetre la seva passió i il·lusió, amb un llenguatge clar i proper. 

El llibre, il·lustrat per la Mariona Tolosa, és una preciosa manera de despertar la curiositat dels infants pel món que els envolta, fer-los reflexionar i fer-los veure que encara hi ha molta feina per fer. També és un exemple de la força de les dones. L’Anna Cabré a més de professional és mare i amb aquest viatge trenca estereotips sobre la maternitat. 

També podeu veure el documental sobre aquest viatge a “Tornar a començar”, de l’Anna Cabré Albós i l’Isaac Lupiañez Fontanet.

La meva experiència a Benvinguts a pagès

El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de gaudir de “Benvinguts a Pagès”, una proposta organitzada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’apropar productors i consumidors. Un cap de setmana farcit d’activitats que permet endinsar-se, per unes hores, en la feina de pagesos i ramaders per descobrir de primera mà el seu dia a dia. 

I d’entre les propostes que tenia a la vora hi havia la de visitar Mel Dolz, una petita explotació d’abelles. Així que ens vam inscriure i el diumenge, després de dinar, vam agafar les bicicletes i ens vam dirigir, entre oliveres i avellaners, a descobrir els secrets de la producció de la mel. Vam arribar en una nau enmig del camp, on ja ens esperava l’Eduard Dolz, emprenedor i apicultor, responsable de l’explotació de més de 600 arnes. 

Els secrets de l’apicultura

L’Eduard Dolz prové d’un camp professional completament allunyat de les abelles. Però, com a molts d’altres, la crisi del 2008 el va afectar de ple i la seva vida va fer un gir de 360º. Va passar de treballar 8 hores tancat en una oficina a viure del camp, conèixer les floracions dels arbres i moure’s per tot Catalunya transportant abelles. 

Amb passió i entusiasme ens va explicar els seus inicis en el món de l’apicultura i com es va enamorar d’aquest ofici, amb els reptes, les satisfaccions i també les dificultats que s’ha anat trobant pel camí. Ens va mostrar la complexitat de treballar amb aquests insectes i els seus ritmes fascinants, la importància del fumador per evitar picades, la duresa de la transhumància i com, a través de l’apicultura, apicultors i abelles estableixen una relació de respecte i benefici mutu.

Ens va detallar tots els productes que poden donar les abelles: la mel, per suposat, però també el pol·len, la cera, la gelea real o la pròpolis. I també del seu paper clau en els ecosistemes, com a pol·linitzadores. Per acabar, també vam veure la part més comercial de l’ofici. Com funciona un extractor de mel, com s’envasa i etiqueta, a punt per a la seva distribució i venda i la gran competència que hi ha al mercat.  

Consum conscient

En finalitzar la visita vam comprar un parell de pots de mel, d’alzina i de taronger. Ara, cada vegada que agafo una cullerada de mel, valoro molt més tot l’esforç que hi ha al darrere per aconseguir-la. I us ben asseguro que la trobo molt i molt més bona. Penso que és molt important conèixer l’origen del que mengem per poder tenir un consum més conscient, més crític i més responsable amb l’entorn. I qui sap si parant més atenció al que consumim descobrim grans tresors, com el de tenir un productor de mel boníssima a pocs quilòmetres de casa. 

La meva família i altres animals, de Gerald Durrell

Feia temps que tenia pendent llegir-me La meva família i altres animals i l’espera ha valgut la pena. Publicada l’any 1956, és la novel·la més famosa de Gerald Durrell, escriptor, naturalista i divulgador. Tot i ser autor de més de 30 llibres, la seva veritable vocació no era l’escriptura sinó els animals i la seva conservació.

Dodo: vist i no vist

El dodo (Raphus cucullatus) va ser un ocell endèmic de l’illa de Maurici. Dic que va ser perquè ara és una espècie extingida. Era de mida similar a un gall dindi, amb un bec prominent i unes ales menudes. S’alimentava de fruites i llavors i construïa els nius a terra. Tot i ser un ocell no podia volar. Entre els anys 1662 i el 1693  va desaparèixer per complet i amb el pas del temps s’ha convertit en símbol de l’extinció de les espècies provocada pels humans.

7 documentals que et faran avorrir el plàstic

Cada any es generen milions de tones de plàstic. La majoria són utilitzats uns pocs minuts i després els llancem. Tardaran segles en desaparèixer, i fins que ho facin podran ser

Espiant el món salvatge

Observar la natura és un plaer per tots els sentits. La diversitat d’olors, de sons, notar el fred a la pell…produeix una sensació de benestar de valor incalculable. Sense oblidar-nos de la vista. Fixar la mirada en l’horitzó, esguardant l’infinit, o bé enfocar el més petit dels insectes, els seus moviments, la forma dels seus ulls o la fragilitat de les seves ales. Jo m’hi podria passar hores. Però a vegades no és possible.

Per sort, he descobert una pàgina web

30 anys de l’Exxon Valdez

Aquest proper diumenge farà 30 anys d’una de les catàstrofes ecològiques més recordades de la història. La nit del 23 de març de 1989 l’Exxon Valdez, un petroler de 300 metres de llarg, salpava del moll de Valdez, Alaska, en direcció a Long Beach, Califòrnia, per transportar més de 41.000 tones de petroli.

El secret de l’Unicorn: els narvals

Els unicorns, sers mitològics amb cos de cavall i una llarga banya al front no han existit mai, però últimament els veig per tot arreu. En samarretes, pijames, fins i tot en sabatilles d’estar per casa! Sembla com si hi hagués un complot per fer presents aquestes criatures a les nostres vides. A mi personalment no m’entusiasmen gaire, però si que m’agraden uns animals que se’ls poden assemblar.

Fer-se un nom

El Mola mola, més conegut com a peix lluna, és el peix teleosti més gran que existeix, pot arribar a mesurar 3 metres i pesar més d’una tona. Neda a diferents profunditats i es mou molt per la columna d’aigua.  A la primavera i a l’estiu és fàcil veure’l surant sobre la superfície del mar, com si estigues prenent el sol; la seva aleta es pot confondre en un primer moment amb la d’un tauró. A nivell mundial es considera amenaçat, segons la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) i la seva principal amenaça és la pesca accidental.

Avui no em vull estendre parlant d’aquest fascinant peix sinó que em vull centrar en el seu nom. Perquè em refereixo a aquest animal com a Mola mola?

Els Cousteau tornen al cinema

Aquest passat 15 de juny s’ha estrenat el documental Wonders of the Sea, un recorregut per diferents ecosistemes marins, que ens presenta la seva bellesa, la singularitat de les espècies que hi viuen i fa un clam per la seva conservació.

He de confessar que a mi